Menu

Paraules d'esport | Domingo, 29 Diciembre 2019 12:47

Esport i deport

Esport i deport

Hem fet una tria de dos paraules d'esport significatives del 2019, una de les quals és "esport". Sabies que en valencià també podem dir "deport"?, coneixes les curioses etimologies d'estes dos paraules que se'n van encreuant. Ens ho conta l'acadèmic Josep Lacreu, Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Segurament per molta gent la dicotomia esport/deport vinga determinada per alguna d'estes dos opcions, o bé considerar que la forma normativa és "esport" i per tant vore "deport" com un mal ús col.loquial, encara que arrelat en moltes persones en l'àmbit oral i que podem trobar en les denominacions d'alguns clubs esportius, i per tant un castellanisme a evitar. O bé d'aquells que consideren que "deport" seria la forma valenciana i per tant "esport" una paraula de laboratori aliena a la llengua. La veritat però és que tots dos estan equivocats i que les dos paraules hui en dia són normatives en valencià, i les dos per definir una mateixa realitat, el que en castellà dirien "deporte". 

La paraula "esport", masculina,  vidria definida al Diccionari Normatiu Valencià (1) com "Exercici físic o joc que es practica individualment o per equips, amb intenció de competir o no i, generalment, d'acord amb unes regles determinades", i subordinat a esta primera accepció en trobarien les següents: 

"2.camiseta d'esport V. camiseta 3.

3.d'esport loc. adj. Informal, còmode. Anar d'esport. Americana d'esport.

4.esport d'aventura (o de risc) m. ESPORT Esport practicat en un entorn natural, que exigix un elevat esforç físic i que sovint comporta perill."

Etimològicament la paraula prové de l'anglés "sport", un anglicisme, amb el mateix significat, i és un préstec lingüístic prou recent, com ho és la pràctica de l'esport com l'entenem hui en dia, que començà a usar-se a finals del segle XIX i que encara tardaria unes dècades més a passar a la nostra llengua (2). Encara que al seu torn l'anglés originàriament deia "dispor"t que provenia de la paraula francesa (antiga) "desport".

Per la seua banda la paraula "deport" vindria definida al mateix diccionari (1) com sinònim d'esport en la seua primera accepció i en la segona ens indica, o ens indicava "[ant.] Recreació o diversió".

Resulta interessant parar atenció a esta segona accepció que arreplega el significat antic de la paraula com "diversió", d'on podem esbrinar el seu origen etimològic. Així la paraula "deport" derivaria del postverbal "deportar", amb el significat de divertir, que etimològicament vindria del francés "déporter", en verb, o "desport" en substantiu, amb eixe significat, que l'arreplegaria del llatí "deportare", que s'utilitzava tant per indicar que traslladava lluny de Roma.

El professor Lacreu ens ho explica així(2) :

"L’origen immediat de la paraula esport és la forma anglesa sport. Però, en realitat, el mot anglés és un acurtament de disport, forma provinent del francés antic desport, que al seu torn era una ultracorrecció de la forma deport. I, resseguint el fil de la història de la paraula, arribem a la forma llatina deportare, matriu de deport, que significava ‘portar lluny’. El prefix de- en llatí indicava ‘allunyament, privació’. Però en llatí el verb deportare no s’utilitzava exclusivament, com ara el derivat directe deportar, per a designar l’acció de traslladar una persona a un lloc llunyà com a mesura punitiva. També s’usava fent referència a algú que se n’anava lluny de Roma per qualsevol altre motiu, sobretot per a recrear-se en les vil·les que els patricis posseïen en plena naturalesa."

Tenim per tant dos paraules amb un origen llatí comú però que s'han incorporat a l'idioma per dos vessants diferents per confluir hui en dia en un mateix significat. 

"Deport, efectivament, era això per als nostres ancestres: diversió, passatemps, activitat recreativa. I així és com està arreplegat en tots els diccionaris de la nostra llengua. Però després ens vingué la paraula sport dels anglesos, que designava específicament unes pràctiques físiques molt concretes, sotmeses a una reglamentació i, sobretot, executades amb esperit competitiu. [...] I això és una mostra de la concurrència de significats que es van acumulant de manera natural en un mateix vocable."

En valencià, i també en castellà, se superposà el nou sentit de l'anglicisme esport a l'antiga forma deport, "deporte" en castellà, potser motiu pel qual moltes persones pensen que es tracta d'un castellanisme, i de fet durant algun temps van conviure, com mostra la denominació de alguns clubs esportius, com ara el Reail Club Deportiu Espanyol o el Club Deportiu Terrassa de Hockey (del que parlarem en l'entrada d' "hoquei" de "Paraules d'esport")

 

(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià . València. Edita Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

(2)  Lacreu, J. 04 d'agost 2016. Es pot dir ‘deport’ o cal dir ‘esport’?. Recuperat de https://red.levante-emv.com/joseplacreu/2016/08/04/es-pot-dir-deport-o-cal-dir-esport/

 

Pots escoltar la secció a partir del minut 44:27

O també en Spotify pinxant ací.

O vore-lo en este vídeo a partir del minut 29:17:

Vídeo

Comentarios

volver arriba